Foto: Jaume Sans i Margenet
Durant les darreres dècades del segle XIX el ferrocarril va viure la
seva gran expansió a Catalunya i a la resta de l’estat. El 1877 estava
en projecte la línea que explotaria la MZA anys més tard i que havia de
creuar tot el delta del Llobregat, essent el primer gran impacte de la
societat industrial de tots els hi vindrien al seu darrera. Fins
aleshores les comunicacions eren les mateixes que en segles anteriors:
camins de carro, impracticables en èpoques de pluges, sense cap
carretera moderna que comuniqués els pobles del delta d’una manera
digna.
El projecte ferroviari de portar el tren de Barcelona fins a
Valls contemplava el seu pas per Sant Boi, tot establint una estació on
actualment trobem la zona de la plaça Europa (Gato Negro). El tren venia
del Prat, a on només hi havia d’haver un baixador, i des de Sant Boi
continuava cap a Gavà, passant de llarg de Viladecans. Les raons que van
fer abandonar aquest primer projecte no són del tot clares, però el fet
és que es va preferir fer un traçat totalment rectilini des del Prat
cap a Gavà, passant per sota Viladecans, i marginant completament a Sant
Boi. Les conseqüències d’aquella decisió encara les estem pagant avui:
Sant Boi no té tren tipus RENFE, tot i que hi passen tres línies pel seu
terme. La subsanació d’aquesta decisió es produirà quan els propers
anys acabi arribant la C-3 de rodalies a Sant Boi; això sí, provinent de
Sant Joan Despí i no del Prat.
